L'antic cementiri d'Alpicat datava de 1829 i estava situat a la sortida de la població, en direcció a Malpartit. Tenia unes dimensions aproximades de 41 per 38 metres, uns 1.600 m2, amb una renglera de nínxols i una petita capella. Era, per tant, un petit cementiri amb 110 anys d'història, destinat a una població que durant aquest període va oscil·lar entre els 897 i els 1.669 habitants. Avui en dia ja no queda rastre de l'antic cementiri. L'expansió urbana dels darrers anys ha fet que quedés inclòs dins la trama urbana de la població, que se situava a l'altura de la plaça de Gaudí, a la confluència amb el carrer del Nord.
 | |  |
| Antic cementiri d'Alpicat. Font: Gonçal Vinagre, 1973. |
Com hem dit, va ser a l'abril de 1938, amb l'estancament del front al Segre i la consegüent separació del cementiri de Lleida de la pròpia ciutat, quan el d'Alpicat va passar a ser el de referència de la capital. Va ser el 12 d'abril de 1938 quan la Comissió Gestora Municipal de Lleida va acordar recórrer al cementiri d'Alpicat, tot i que ja s'utilitzava amb aquesta finalitat. A finals de juliol, la mateixa comissió, davant la saturació del cementiri d'Alpicat es va plantejar la possibilitat de dur els cadàvers a Torrefarrera, però abans van acordar subvencionar l'ampliació del d'Alpicat. A la pràctica, ni una cosa ni l'altra es va dur a terme. El desplaçament del front va comportar que Lleida recuperés el seu cementiri. El petit fossar d'Alpicat havia acollit els nombrosos morts civils i els militars caiguts al front. Una de les principals obligacions de les noves autoritats locals va ser buscar l'emplaçament per a un nou cementiri. El febrer de 1939 se'n van iniciar les obres i el 24 d'agost de 1939, per la Festa Major, es va inaugurar i beneir el nou cementiri d'Alpicat, situat al camí d'Alguaire, a uns 500 metres del vell.
 |
|
 |
| Antic cementiri d'Alpicat. Font: Gonçal Vinagre, 1973. |
L'antic cementiri va quedar en desús i durant més de trenta anys es va anar degradant. El pas dels anys va ensorrar les parets que separaven el fossar interior de l'exterior i la divisió feta pels homes va quedar esborrada amb el temps; víctimes d'una banda i de l'altra del mur van quedar totes en l'anonimat. L'any 1973 es va clausurar definitivament i les restes dels nínxols que no van ser reclamades pels familiars es van traslladar a una ossera situada al nou cementiri. Però la majoria dels enterrats a terra hi van continuar fins a l'any 1994, quan van ser traslladats a l'esmentada ossera del cementiri nou, al mateix temps que s'obria un nou carrer projectat als plans urbanístics, el carrer del Nord. Després de cinquanta-tres anys de romandre en l'oblit per molta gent, ara els podíem considerar desconeguts.
 |
|
 |
| Actual cementiri d'Alpicat. |
| Ossari del cementiri d'Alpicat on descansen les víctimes d'aquella guerra. |
En aquests darrers anys, gràcies a l'acció personal del Sr. Jaume Escuer, responsable del cementiri municipal, l'ossera ha estat dignificada. Ara pretenem treure a la llum els noms i cognoms de les persones que hi reposen per deixar enrere el seu perllongat anonimat.
|
