Per confeccionar aquesta base de dades, ens hem basat en tres registres: el llibre de defuncions del Registre Civil d'Alpicat, el llibre de defuncions de la parròquia de Sant Bartomeu d'Alpicat i la llista de l'enterrador, que anomenarem Registre del Cementiri d'Alpicat. Tots tres són complementaris i ens han aportat dades i matisos diferents.
Registre del Cementiri
Es tracta de tres llibretes de tipus escolar, amb 303 noms enregistrats. Va ser escrit per l'enterrador del moment, Josep Gilart Navarra. El va iniciar el 18 de maig de 1938, en el moment en què es van intensificar els enterraments (un mes i mig després de l'ocupació del poble), arran de l'establiment de la nova línia de front, i el va acabar el mes de març de 1939, quan el front del Segre ja s'havia allunyat.
Aquest registre es va escriure per la necessitat de situar físicament els finats, davant el constant degoteig de cadàvers. Es delimitava la posició de cada enterrament fent-hi constar les passes des de les parets del cementiri. és una font d'informació que presenta dificultats de lectura. A part del nom, la situació física (recordem que aquesta dada actualment ja no ens és útil) i la data d'enterrament (en molts casos només hi apareix el mes), ens informa addicionalment que 13 persones estaven enterrades en nínxols (6 d'elles d'Alpicat).
Després de contrastar-la amb les altres llistes, hi identifiquem 10 persones que no consten als altres registres, entre elles tres fetus. Hi trobem a faltar tots els difunts enterrats abans del maig de 1938 i tots els afusellats que, en ser enterrats a extramurs, no entraven dins la competència de l'enterrador.
|
|
Font: Registre del Cementiri
|
Registre Parroquial
Els assentaments els hem tret de dos llibres de defuncions de la parròquia de Sant Bartomeu d'Alpicat, del període comprès entre el 16 d'abril de 1938 (tretze dies després de l'ocupació del poble) i el maig de 1939, data en què encara s'hi van anotar dos difunts que es poden considerar víctimes de la guerra (l'un feia més d'un any que era sota la runa de casa seva i l'altre, després de molts mesos mort, encara no l'havien registrat).
Les 406 entrades que hi ha en aquests llibres van ser escrites per mossèn Pere Pujol Amorós, que, en la majoria dels casos, presenciava la inhumació i, en compliment de les seves funcions, extremunciava els difunts. En aquest sagrament també hi participaven capellans castrenses com Pedro del Bosque i Baudilio Fornells.
Malgrat que hi ha unes pàgines gairebé il·legibles, és el registre més complet dels tres, tant pel nombre d'inscrits com per la informació que ens aporta: naturalesa, filiació, causa i lloc de la mort, així com el rang i la companyia en el cas dels soldats i alguns comentaris addicionals sobre els difunts força útils per conèixer detalls de les víctimes, com l'indret on es van recuperar els cossos de les víctimes dels bombardejos.
|
|
|
|
Font: Registre Parroquial
|
Registre Civil
Encara que pugui semblar el contrari, i malgrat que inclou tots els finats del període de la guerra, és el registre més curt, amb 146 inscrits. és, per tant, la font d'informació que conté les primeres víctimes, les que al Registre Parroquial encara no hi consten perquè es van produir abans que el nou capellà arribés a la població.
Aquests primers registres estan signats per l'alcalde i el jutge republicans Sebastià Miret Ribes i Joan Mora Gatius, respectivament. Un cop substituïts, els assentaments estan signats pel jutge de pau Ramon Roure Ariño i els secretaris del jutjat Antoni Pané Vendrell i Juan Perera Valentines.
Desconeixem el motiu pel qual moltes víctimes no van ser anotades al Registre Civil de la població, però intuïm que va ser la mateixa inestabilitat del moment i, sobretot, el fet que molts dels civils i dels militars no van morir a Alpicat, sinó que provenien d'altres poblacions com Lleida i Seròs i era al municipi de defunció on ens consta que s'inscrivia la mort, com és el cas de les persones afusellades a Lleida i enterrades a Alpicat.
Aquest llibre de defuncions té un full imprès en les dues llengües, català i castellà. Durant el període de la guerra només s'escrivia al full en català i des del moment en què van arribar les tropes franquistes es va utilitzar només el full imprès en castellà. Fins i tot un dels últims registres del període republicà es va esborrar a posteriori i es va reinscriure en castellà per voluntat expressa de la família.
Si una de les funcions del Registre Parroquial era controlar si havien rebut els darrers sagraments, el Registre Civil ens informa de les causes de la mort, tot i que el formulari sovint presenta molts espais en blanc.
Per acabar, només assenyalar que tot i l'existència de registres d'índole diversa, la guerra i les circumstàncies que la van acompanyar van produir víctimes que mai s'han pogut enregistrar enlloc i de les quals només resta el record a través de la història oral. Al poble d'Alpicat sabem de tres víctimes de la primera violència revolucionària: el capellà del poble, mossèn Jaume Cabiscol, i dos mestres exjesuïtes que feien classes a la població. Els van matar l'estiu del 36 pels voltants del poble. Ni van ser inscrits, ni cap familiar va poder reclamar-ne els cossos ni es coneix on són. Recuperem, almenys, i per acabar aquesta presentació, el seu record.
|
