Espais de la batalla del Segre Morts de la Guerra Civil al cementiri d'Alpicat. Civils, militars, executats... Silueta Alpicat
Inici   |    Enllaços    |    Opinió i consultes    |    Bibliografia i crèdits
Presentaci / Presentacin El front del Segre / El frente del Segre Les vctimes/Las vctimas El cementiri / El cementerio Els registres / Los registros Cercador / Buscador
EL FRONT DEL SEGRE / EL FRENTE DEL SEGRE

A començaments del mes de març de 1938, les tropes franquistes van iniciar l'ofensiva definitiva al front d'Aragó. L'atac es va produir per dues bandes: primer, pel sud, amb la presa de Terol i la marxa decidida cap al mar per trencar la zona republicana en dos i, uns dies després, una segona ofensiva pel nord que, provinent d'Osca i Saragossa, avançava cap a les terres de Lleida. La resistència dels republicans va ser feble; en pocs dies, les tropes eren a les portes de Catalunya.

Vista Alpicat des del cam de Malpartit, anys 60. / Vista de Alpicat desde el camino de Malpartit, aos 60.
Vista d'Alpicat des del camí de Malpartit, anys 60. A l'esquerra l'antic cementiri.
Font: Josefa Roure.

Cap a Lleida s'hi van dirigir, des del sud, el cos de l'exèrcit marroquí del general Yagüe i, des del nord, el cos de l'exèrcit d'Aragó del general Moscardó. El 27 de març de 1938 van arribar a Massalcoreig, el primer poble ocupat de Catalunya, amb tot el que això significava, i enfilaven camí a Lleida. L'1 d'abril va començar la batalla per la ciutat, que va ser definitivament ocupada el 3 d'abril de 1938, com altres pobles de la rodalia, com ara Alpicat.

Des de Lleida es va avançar cap a Balaguer, Camarasa i la Baronia, fins a trobar l'exèrcit de Navarra del general Solchaga, que havia progressat més cap al nord amb l'ocupació de Tremp i Sort, fins que el 20 d'abril va ser ocupada la Vall d'Aran. Així es completava una nova línia de front que, partint la província de Lleida de nord a sud, resseguia el curs dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, un nou front que es va estabilitzar durant nou mesos.

Al llarg d'aquesta nova línia es van establir quatre caps de pont: Tremp, la Baronia, Balaguer i Seròs, on es van produir enfrontaments esporàdics. Moltes de les víctimes que van caure al cap de pont de Seròs van ser enterrades al cementiri d'Alpicat.

Antic cementiri Alpicat / Antiguo cementerio de Alpicat Situaci actual del lloc on estava el cementiri antic / Situacin actual del lugar donde estaba el antiguo cementerio
Antic cementiri d'Alpicat. Font: Gonçal Vinagre, 1973. Situació actual del lloc on estava l'antic cementiri d'Alpicat.

La ciutat de Lleida, com hem assenyalat, va quedar en primera línia de front i dividida en dos. La ribera dreta del Segre, amb la major part de la ciutat, quedava en mans de l'exèrcit franquista; la ribera esquerra del Segre, amb les barriades de Cappont i la Bordeta i el cementiri de la ciutat, quedaven en mans dels republicans. és, doncs, en aquest context d'una Lleida a primera línia de front i sense cementiri, amb necessitat d'enterrar els finats fossin de la condició que fossin, que el cementiri d'Alpicat, el més proper, es va convertir en el cementiri de referència de la ciutat.

El 23 de desembre de 1938 es va iniciar l'ofensiva decisiva sobre Catalunya. Aprofitant els caps de pont de Seròs i Balaguer, les tropes franquistes s'hi van endinsar ràpidament pel sud (Seròs) i, amb més dificultat, pel nord (Balaguer). Però malgrat que el front s'allunyava d'Alpicat, el degoteig de víctimes que van ser enterrades al nostre cementiri es va allargar encara durant els mesos de gener i febrer de 1939.

El front del Segre / El frente del Segre
Font: DVD, Un camp de batalla de la guerra civil al front del Segre: el Merengue i la Lleva del Biberó 1938, una producció del Servei d'Història, Documentació, Patrimoni i Servei de Reproducció d'Imatge, Universitat de Lleida, 2006.



© 2006 Fabià Corretge Blasi i Anna Gilart Hernández, historia@alpicat.cat